Teatre Zorrilla
Badalona necessitava un teatre que acollís totes les manifestacions escèniques. Amb la recuperació dels ajuntaments democràtics, al darrer quart del segle xx, es va imposar el repte de recuperar l'històric Teatre Zorrilla -inaugurat el 1868 i tancat des del 1970- per disposar d'un nou espai i donar satisfacció a les múltiples demandes ciutadanes en aquest sentit.
En la reconstrucció es mantindria la personalitat hereva dels orígens, mentre que la gestió s'hauria d'inspirar en la voluntat rotunda de convertir el Teatre Zorrilla en un equipament ciutadà, és a dir, un teatre de tots.
I va ser un repte doblement difícil, perquè es pretenia, no solament reconstruir un edifici emblemàtic, per tal que la ciutat el recuperés com a espai, sinó que, a més a més, se'l volia dotar d'un esperit que en fes molt més que un edifici, s'intentava que fos un àmbit on la ciutat es pogués abocar, un lloc d'intercanvi, de participació i d'enriquiment dels ciutadans. Es va anomenar Centre d'Arts Escèniques de Badalona.
Per això, el Teatre Zorrilla ha volgut ser, des dels inicis d'aquesta nova etapa, un espai pensat per al públic i pensat, també, per als creadors. Un espai pensat per a tota la ciutat, però amb ambició metropolitana. Un indret on conflueixen les ganes de rebre amb les ganes d'oferir. Un lloc, en definitiva, on els ciutadans es retroben i es reconeixen. Un espai que és també un mirall on Badalona es mostra quan s'obre al món.
Ha volgut ser un teatre per a tothom.
- Un teatre per als espectadors
- Un teatre per als creadors
- Un teatre àgora de la ciutat
- Un teatre, amb esperit metropolità
- Un teatre per al públic de demà
Un teatre per tothom
Vista general del Teatre Zorrilla amb públic
Vista general del Teatre
Zorrilla
Porta d’accés al Teatre Zorrilla des del carrer Canonge Baranera
Motius decoratius al sostre
del teatre
Vista de la platea del Teatre Zorrilla des d’un dels pisos superiors
Vista de l’escenari del teatre
