Centre d'arts escèniques
El Teatre Zorrilla s’inaugurà el 31 d’octubre de 1868. El propietari del local, Francesc d’A. Amigó, n’havia encarregat la construcció al mestre d’obres Jaume Botey i la decoració pictòrica als badalonins Manuel Junyent i Joan Casanovas. L’edifici es construí segons el model del teatre barroc italià, en forma de ferradura.
Mentre el teatre encara s’estava construint, el seu propietari, el futur fundador del setmanari El Eco de Badalona, Francesc Planas i Casals, i Joaquim Asensio de Alcántara, amic íntim de José Zorrilla, van entrevistar-se amb el dramaturg i poeta al Teatre Principal de Barcelona per comunicar-li que tenien la intenció que el futur teatre badaloní dugués el seu nom. José Zorrilla els donà el consentiment i els prometé que un dia visitaria Badalona.
La inauguració es va fer la nit del dissabte 31 d’octubre de 1868. La companyia d’Antoni Malli de Brignole escenificà el popular drama de Zorrilla Traidor, inconfeso y mártir. L’acte es tancà amb un recital poètic.
El 3 de gener de 1869, José Zorrilla complí la seva promesa i visità la ciutat, coincidint amb la inauguració del nou enllumenat de gas. Al teatre se li va retre un homenatge multitudinari, que incloïa un recital de poesies, la representació del drama en vers Don Francisco de Quevedo, d’Eulogio Florentino Sanz, i de la comèdia Las cuatro esquinas.
Un mes després, el 2 de febrer, l’escriptor tornà a visitar la ciutat i també el Teatre. Aquesta vegada assistí a una nova posada en escena de la seva obra Traidor, inconfeso y mártir. Finalitzada la representació, el mateix Zorrilla va llegir dos poemes inèdits, ¿Quién soy yo? i Un suspiro.
El Zorrilla acollia representacions teatrals, sarsueles, operetes, saraus de Carnestoltes, drames litúrgics durant la Quaresma i la Setmana Santa, funcions benèfiques, recitals de poesia, espectacles de dansa, celebracions d’homenatges, etc.
La temporada teatral que s’inaugurà l’octubre de 1889 es confià a la companyia de teatre castellà d’Enric Borràs, que hi representà vint obres. La col·laboració de l’il·lustre actor badaloní amb el Teatre Zorrilla va ser molt estreta, i al llarg de la seva carrera hi actuà tantes vegades com li ho permeteren els seus compromisos professionals.
A partir del 22 d'abril de 1905 comença a alternar les representacions teatrals amb projeccions cinematogràfiques .
El 14 d’agost de 1910 Badalona va retre un homenatge a Àngel Guimerà que, després de diversos actes, va assistir a l’escenificació al Teatre Zorrilla de l’obra El fill del rei a càrrec de la companyia badalonina Terradas-Casas, en la que hi actuava Margarida Xirgu en els inicis de la seva carrera.
Amb les cintes sonores El rey de los frescos y La princesa del caviar, el 1931, el Zorrilla va estrenar un sistema de so.
Durant la II República, el 22 d’octubre de 1933, es concedí la Medalla d’Or de la ciutat a Enric Borràs i Margarida Xirgu. Tres dies després se celebrà una vetllada teatral al Zorrilla. En una sala plena a vessar, Xirgu i Borràs interpretaren Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, amb els membres de la companyia Terradas-Casas. Uns mesos més tard, el 20 de juny de 1934, l’Associació de la Premsa de Badalona organitzà al Teatre una Funció de Gala en la qual intervingueren Raquel Méller, Margarida Xirgu i Enric Borràs.
Després de la Guerra Civil i fins al seu tancament, sota la direcció de Josep Salsas, la programació que s’hi féu va ser fonamentalment cinematogràfica, amb alguna representació teatral aïllada, i el Zorrilla passà a anomenar-se Cine Aya.
Dels darrers anys de funcionament destaca l’homenatge a Pompeu Fabra -que durant uns anys havia residit a Badalona- , celebrat el 24 de març de 1968, amb motiu del centenari del seu naixement. Hi van intervenir tres prestigiosos intel·lectuals: Josep Benet, Manuel Sacristán i Joaquim Molas, i es van llegir poemes de diferents autors. La censura del règim prohibí l’actuació de Raimon i la lectura de dos poemes, el de Joan Coromines i el que Salvador Espriu havia escrit expressament per a l’ocasió: El meu poble i jo, molt conegut posteriorment.
Els anys d’esplendor ja eren història. Com a conseqüència de la crisi que va patir el cinema i dels problemes econòmics de l’empresa, el teatre es va veure abocat a una progressiva degradació i el Zorrilla va tancar definitivament l’any 1970.
L’Ajuntament de Badalona, conscient del buit que tenia la ciutat i de la creixent tendència general de les administracions públiques a implicar-se en el foment del teatre, la música i la dansa i , atesa la demanda ciutadana d’un local públic per a les arts escèniques, adquirí el Teatre l’any 1986.
El 10 de febrer de 1995 el Consell de Ministres aprovà la inclusió del Teatre Zorrilla dins del Pla de rehabilitació de teatres del segle XIX.
Els reis Joan Carles i Sofia, amb motiu de la seva visita a Badalona, van inaugurar la rehabilitació de l'edifici del Teatre el dia 21 de gener de 1999. Un mes després obrí les seves portes al públic i entrà en funcionament el Teatre Zorrilla com a Centre d’Arts Escèniques de Badalona amb la missió d’esdevenir l’eix vertebrador del foment de les arts escèniques de la ciutat, portant a terme línies de suport a la formació, suport a la creació, suport a la producció i la difusió escèniques.